25 novembre 2021

El risc de cristalls i càlculs urinaris

Les nostres pràctiques diàries poden predisposar als nostres animals als càlculs urinaris. Aquests, si no es diagnostiquen i tracten de manera adequada, poden provocar una obstrucció urinària de conseqüències fatals per a l’animal.

Les urolitiasis o càlculs urinaris és un problema relativament freqüent en gats i gossos. Solen formar-se en bufeta i són una de les malalties del tracte urinari inferior, juntament amb les infeccions bacterianes, les obstruccions urinàries i les cistitis, tal com resumeix la American Veterinary Medical Association (AVMA).
Els càlculs que apareixen en ronyó i urèters, la qual cosa denominem còlic nefrític en els humans, no formen part del conjunt de malalties del tracte urinari inferior però també són causa de molt de dolor i poden afectar irreversiblement els ronyons.
La formació dels càlculs urinaris en la bufeta es deu a la precipitació de cristalls urinaris microscòpics que, amb el pas del temps, s’agrupen formant càlculs visibles de diferents formes i grandàries. Estan composts de substàncies més o menys freqüents en l’orina però que, per diverses raons, precipiten i s’acumulen més del compte.

Els urolites que més sovint apareixen en gossos i gats són els d’estruvita i els d’oxalat càlcic.  També podem trobar de càlculs d’uratos i cistina, encara que bastant menys freqüents.

Existeixen nombrosos factors predisposants

Les urolitiasis s’associen a:
  • Factors dietètics, per exemple, la presència de substàncies promotores (com el magnesi, els oxalats, el calci o un excés de vitamina C) o la baixa ingesta d’aigua.
  • Factors metabòlics, per exemple, l’un pH urinari no fisiològic, orines supersaturades d’uns certs minerals o el sobrepes i la obesitat.
  • Predisposició racial: La incidència és superior en algunes races felines tipus Persa, Himàlaia, Ragdoll, Siamès i Mau Egipci. En gossos és relativament freqüent en el Schnauzer miniatura, Lhasa Apso, Bichon Frisé i Shih Tzu. En el cas dels Dálmatas, existeix una clara predisposició racial especialment als càlculs d’urato per una mutació genètica.
  • Predisposició sexual. L’estruvita és més freqüent en gosses i gates, mentre que els mascles tenen més predisposició als d’oxalat.
  • L’esterilització.
  • Menor nombre de miccions o major temps de retenció de l’orina. Més freqüent en gossos de raça petita o en animals que no tenen accés a l’exterior.
  • Animals que realitzen poc exercici físic i tenen una vida sedentària.
  • Presència d’infecció, fenomen freqüent en el gos amb càlculs d’estruvita (associada també a les femelles i la seva menor longitud d’uretra).

La importància del maneig del pH urinari en la formació de cristalls

Les desviacions del pH urinari fisiològic en gats i gossos poden afavorir la formació dels càlculs urinaris:
  • Les orines àcides tenen major risc de formar els d’oxalat càlcic en gats, mentre que en gossos pot existir un major risc d’urolitos d’urato i cistina.
  • Les orines alcalines afavoreixen els urolitos d’estruvita.

La dieta és un dels factors determinants per a modificar el pH de l’orina. Per exemple, a més quantitat de proteïnes d’origen animal en la dieta, més àcida serà l’orina. Així mateix, la composició mineral de la dieta o la presencia/absència de substàncies com el citrat potàssic, poden inclinar la balança cap a l’un o l’altre costat, pel que fa a la formació d’urolitos. Precisament per l’efecte urinari dels aliments, existeixen dietes de prescripció dissenyades per a alterar el pH urinari i facilitar la dilució d’uns certs càlculs (com els d’estruvita o els d’uratos) i que només han d’oferir-se per un temps determinat i sota supervisió veterinària.

Altres factors que semblen influir negativament en aquests casos són:
  • La deficiència de vitamina B6, com apunten alguns estudis.
  • Uns nivells de calci en sang elevats associats a neoplàsies, hiperparatiroïdisme o idiopàtic, és a dir, sense causa coneguda.
  • Problemes en la circulació hepàtica (xunts).
  • Factors que predisposin a infeccions urinàries, com la diabetis i la insuficiència renal crònica, o l’hipertiroïdisme en gats.
  • Uns altres (hipercloremia, hipopotassèmia…).

Quan hem de preocupar-nos?

Existeixen una sèrie de signes que ens poden donar la veu d’alarma:
  • Freqüent micció en petites quantitats
  • Micció en llocs inapropiats
  • Orina tèrbola o amb sang (hematúria)
  • Increment de la freqüència de infeccions en bufeta
  • Dificultat en l’eliminació de l’orina (per obstrucció parcial o total de la uretra)
  • Plor en orinar
  • Llepar-se en excés la zona uretral
  • Pèrdua d’apetit
  • Vòmits
Sempre que vegem algun d’aquests signes, juntament amb un comportament estrany, és clau portar-los ràpidament a el veterinari perquè podria derivar en una obstrucció urinària, que comporta una intoxicació per urea, risc de trencament de bufeta i  mort.
 

Consells per a disminuir el risc de càlculs urinaris

La millor manera d’ajudar-los és fomentant l’hàbit de beguda per a diluir l’orina i per a afavorir una eliminació més freqüent. En el cas concret dels gats, no hem d’oblidar que són animals amb sentits molt desenvolupats, capaces de detectar estímuls insignificants també en l’aigua i a sobre, amb una freqüència de beguda baixa. Pel que et deixem una sèrie de consells útils per a incrementar la ingesta d’aigua:
  1. Allunyar l’abeurador de la caixa de sorra, en el cas de gats.
  2. Netejar amb freqüència el recipient.
  3. Tenir separats els recipients d’aigua i menjar, perquè l’aigua no es contamini amb aromes o amb el propi menjar.
  4. Col·locar diversos recipients d’aigua en diferents ubicacions.
  5. A vegades, un canvi de tipus d’aigua pot ajudar (passar d’aixeta a mineral o filtrada).
  6. Usar fonts d’aigua amb motor que mouen l’aigua i genera atracció.
  7. Usar recipients que no acumulin olors ni sabors com a recipients de vidre, ceràmics o d’acer inoxidable (evitar els de plàstic).

 

Una altra manera senzilla d’hidratar seria realitzant el que es coneix com a mix-feeding, és a dir, oferir diàriament tant aliment sec com humit (però no barrejat).

Conscients de la importància de la dieta, a Dingonatura insistim en la necessitat de oferir aliment humit cada dia, sobretot als nostres gats. És per això que, de cara a facilitar aquesta aportació extra d’aigua, i de pas acaronar als nostres felins, hem elaborat una sèrie de receptes humides, seguint amb la nostra filosofia de “cuinar com a casa”: amb afecte i amb els millors ingredients. En el cas dels gossos, també disposem d’una àmplia gamma de receptes humides per a aconseguir una ràpida rehidratació i de pas, alegrar-los el dia.

Finalment, i no per això menys important, l’activitat física i el joc, així com l’accés a l’exterior sempre que sigui possible, faciliten la micció i ajuden a mantenir un pes adequat. Dos factors determinants en el desenvolupament de càlculs urinaris i als quals hem de prestar tota la nostra atenció, pel bé dels nostres animals de companyia.