Les nostres pràctiques diàries poden predisposar als nostres animals als càlculs urinaris. Aquests, si no es diagnostiquen i tracten de manera adequada, poden provocar una obstrucció urinària de conseqüències fatals per a l’animal.
Els urolites que més sovint apareixen en gossos i gats són els d’estruvita i els d’oxalat càlcic. També podem trobar de càlculs d’uratos i cistina, encara que bastant menys freqüents.
Existeixen nombrosos factors predisposants
- Factors dietètics, per exemple, la presència de substàncies promotores (com el magnesi, els oxalats, el calci o un excés de vitamina C) o la baixa ingesta d’aigua.
- Factors metabòlics, per exemple, l’un pH urinari no fisiològic, orines supersaturades d’uns certs minerals o el sobrepes i la obesitat.
- Predisposició racial: La incidència és superior en algunes races felines tipus Persa, Himàlaia, Ragdoll, Siamès i Mau Egipci. En gossos és relativament freqüent en el Schnauzer miniatura, Lhasa Apso, Bichon Frisé i Shih Tzu. En el cas dels Dálmatas, existeix una clara predisposició racial especialment als càlculs d’urato per una mutació genètica.
- Predisposició sexual. L’estruvita és més freqüent en gosses i gates, mentre que els mascles tenen més predisposició als d’oxalat.
- L’esterilització.
- Menor nombre de miccions o major temps de retenció de l’orina. Més freqüent en gossos de raça petita o en animals que no tenen accés a l’exterior.
- Animals que realitzen poc exercici físic i tenen una vida sedentària.
- Presència d’infecció, fenomen freqüent en el gos amb càlculs d’estruvita (associada també a les femelles i la seva menor longitud d’uretra).
La importància del maneig del pH urinari en la formació de cristalls
- Les orines àcides tenen major risc de formar els d’oxalat càlcic en gats, mentre que en gossos pot existir un major risc d’urolitos d’urato i cistina.
- Les orines alcalines afavoreixen els urolitos d’estruvita.
La dieta és un dels factors determinants per a modificar el pH de l’orina. Per exemple, a més quantitat de proteïnes d’origen animal en la dieta, més àcida serà l’orina. Així mateix, la composició mineral de la dieta o la presencia/absència de substàncies com el citrat potàssic, poden inclinar la balança cap a l’un o l’altre costat, pel que fa a la formació d’urolitos. Precisament per l’efecte urinari dels aliments, existeixen dietes de prescripció dissenyades per a alterar el pH urinari i facilitar la dilució d’uns certs càlculs (com els d’estruvita o els d’uratos) i que només han d’oferir-se per un temps determinat i sota supervisió veterinària.
- La deficiència de vitamina B6, com apunten alguns estudis.
- Uns nivells de calci en sang elevats associats a neoplàsies, hiperparatiroïdisme o idiopàtic, és a dir, sense causa coneguda.
- Problemes en la circulació hepàtica (xunts).
- Factors que predisposin a infeccions urinàries, com la diabetis i la insuficiència renal crònica, o l’hipertiroïdisme en gats.
- Uns altres (hipercloremia, hipopotassèmia…).
Quan hem de preocupar-nos?
- Freqüent micció en petites quantitats
- Micció en llocs inapropiats
- Orina tèrbola o amb sang (hematúria)
- Increment de la freqüència de infeccions en bufeta
- Dificultat en l’eliminació de l’orina (per obstrucció parcial o total de la uretra)
- Plor en orinar
- Llepar-se en excés la zona uretral
- Pèrdua d’apetit
- Vòmits
Consells per a disminuir el risc de càlculs urinaris
- Allunyar l’abeurador de la caixa de sorra, en el cas de gats.
- Netejar amb freqüència el recipient.
- Tenir separats els recipients d’aigua i menjar, perquè l’aigua no es contamini amb aromes o amb el propi menjar.
- Col·locar diversos recipients d’aigua en diferents ubicacions.
- A vegades, un canvi de tipus d’aigua pot ajudar (passar d’aixeta a mineral o filtrada).
- Usar fonts d’aigua amb motor que mouen l’aigua i genera atracció.
- Usar recipients que no acumulin olors ni sabors com a recipients de vidre, ceràmics o d’acer inoxidable (evitar els de plàstic).
Una altra manera senzilla d’hidratar seria realitzant el que es coneix com a mix-feeding, és a dir, oferir diàriament tant aliment sec com humit (però no barrejat).
Conscients de la importància de la dieta, a Dingonatura insistim en la necessitat de oferir aliment humit cada dia, sobretot als nostres gats. És per això que, de cara a facilitar aquesta aportació extra d’aigua, i de pas acaronar als nostres felins, hem elaborat una sèrie de receptes humides, seguint amb la nostra filosofia de “cuinar com a casa”: amb afecte i amb els millors ingredients. En el cas dels gossos, també disposem d’una àmplia gamma de receptes humides per a aconseguir una ràpida rehidratació i de pas, alegrar-los el dia.